Canal 
Aportando € 5
Agradecimiento
Agradecimiento (si no manifiestas lo contrario) en la web, en facebook y en el calendario Fem l’horta possible 2020.
> 18 Cofinanciadores
Victòria als tribunals! El recurs que vam presentar gràcies a les vostres aportacions anul·la el Pla Especial de la ZAL!
06 | 10 | 2022
Estimades i estimats
El passat mes de juliol vam tindre per fi la resolució del recurs que vam interposar gràcies a les vostres aportacions! Finalment, el Tribunal Superior de Justícia ha declarat “nul de ple dret” el Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València.
Aquesta sentència coincideix amb la que ja havia donat la raó a les veïnes de La Punta el mes de abril, i que argumentava que s’havia comés una il·legalitat a l’haver fet un informe ambiental simplificat i considerar el terreny com a urbanitzable.
Tot i les sentències a favor nostre, l’Ajuntament de València continua les obres de reurbanització de la ZAL. Nosaltres seguim fent pressió per que no es continue urbanitzant.
Cal recordar que la Generalitat pot recórrer la sentència al Tribunal Suprem i amb això allargar-se encara més el procés. Des de Per l’Horta i la plataforme Horta és futur. NO a la ZAL continuem sense descans fins a esgotar la via judicial.
Vos adjuntem les darreres notes de premsa i vos mantindrem informades!
Mil gràcies per fer aquesta nova victòria possible!
NOTES DE PREMSA
Una nova sentència torna a declarar la ZAL del port «nul·la de ple dret»
La resolució del TSJ-CV respon al recurs presentat per Per l’Horta en representació de la plataforma «Horta és futur, No a la ZAL», que defensa la reversió per a crear un espai verd entre el Túria i l’Albufera**
València, 22 de juliol de 2022
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha dictat una nova sentència que declara «nuls de ple dret» tant el pla especial de la zona d’activitats logístiques (ZAL) del port de València com la resolució de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori del 17 de desembre de 2018 amb la qual es va aprovar. La sentència, que respon a un recurs contenciós-administratiu presentat per Per l’Horta en representació de la plataforma «Horta és futur, No a la ZAL», reforça els fonaments jurídics de la que ja va dictar el TSJ-CV en els mateixos termes en març (de fet, els reprodueix literalment) en resposta al recurs presentat per l’associació veïnal La Unificadora de la Punta.
La sala estableix en la sentència que el pla especial de la ZAL hauria d’haver sigut sotmès a una avaluació ambiental estratègica ordinària, i no simplificada, com va fer l’Administració autonòmica. El tribunal argumenta que el sòl sobre el qual està prevista la ZAL (un terreny de 772 000 m2) no pot considerar-se urbà, com defensava la Conselleria d’Habitatge, perquè els dos plans especials anteriors que modificaven el Pla General d’Ordenació Urbana de València per a donar-li cobertura havien estat anul·lats, el que suposa que els terrenys mantinguen la classificació de sòl no urbanitzable de protecció agrícola especial.
Antonio Montiel, portaveu de Per l’Horta en representació d’«Horta és futur, No a la ZAL», ha denunciat que la nova sentència confirma una altra vegada la il·legalitat sobre la qual se sustenta el projecte de la ZAL, aprovat definitivament en 1999 amb una resolució de la Conselleria d’Obres Públiques. «Vora 25 anys després d’encetat el projecte, els terrenys continuen sense ús i el port ha continuat funcionant i en creixement.
Els fets han demostrat que la ZAL no era ni tan sols necessària, en contra del que argumentava el port per expulsar el veïnat de la Punta», ha afegit Montiel.
La urbanització de la ZAL va suposar la destrucció de 70 hectàrees d’horta en plena producció i l’expulsió de les seues cases de més de 100 famílies. «La ZAL fou un error estratègic amb un cost social i mediambiental molt elevat. El més trist és que el Govern del Botànic, que es va presentar com el de les persones, done continuïtat a la política depredadora del territori del PP i defense els interessos d’un grapat d’empreses del lobby portuari en contra dels del conjunt de la ciutadania», ha destacat el portaveu de Per l’Horta en representació de la plataforma que defensa la reversió de la ZAL per a convertir-la en un espai verd que connecte el llit del Túria amb el parc natural de l’Albufera.
«En un context de crisi climàtica que comporta estius més llargs i temperatures sufocants, ens calen més espais verds per a la ciutadania. No es pot oblidar, a més, que el cost econòmic de revertir la ZAL en verd no és superior al de continuar amb la seua urbanització, ara il·legalitzada», ha subratllat Montiel, que també ha demanat a la Generalitat Valenciana i a l’Autoritat Portuària de València que desistisquen de recórrer la sentència en cassació i abandonen de manera definitiva el projecte.
Per l’Horta demana a l’Ajuntament la nul·litat de la recepció de la ZAL
Josep Gavaldà, portaveu del col·lectiu, denuncia que és una «irresponsabilitat» mantenir el projecte amb l’actual crisi climàtica
València, 30 de juliol de 2022
El col·lectiu Per l’Horta ha demanat a l’Ajuntament de València, en un escrit presentat ahir, la nul·litat del projecte de recepció de la zona d’activitats logístiques (ZAL) del port de València i la posterior recepció d’eixes obres en considerar que la urbanització de la ZAL és il·legal, com han declarat tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) en successives sentències. L’Ajuntament de València va acceptar recentment la recepció de les obres de la ZAL, el projecte de les quals va ser aprovat pel Consistori el 30 d’abril de 2020. Per l’Horta ja va presentar un recurs de reposició contra eixe acord que va ser desestimat.
La petició es produeix després de dues sentències recents del TSJ-CV (de març i juliol d’enguany) que declaren la nul·litat del pla especial sobre el qual es va desenvolupar la ZAL. L’escrit presentat per Per l’Horta recorda que les sentències del TSJ-CV subratllen que el fet que el sòl es trobe ja urbanitzat no altera la seua classificació en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de València com a sòl no urbanitzable d’especial protecció agrícola, donat que la nul·litat del pla de la ZAL comporta la dels projectes d’urbanització posteriors.
«Diferents càrrecs de Compromís s’han manifestat de manera reiterada en contra de la ZAL. L’Ajuntament que presideix Joan Ribó té l’oportunitat de confirmar amb fets eixa oposició tramitant la nul·litat de la recepció del projecte», ha declarat Josep Gavaldà, portaveu de Per l’Horta. Gavaldà ha recordat la situació d’emergència climàtica actual, de la qual les onades de calor i els incendis forestals en són una bona mostra: «La ZAL, igual que l’ampliació nord del port de València, mai han tingut sentit, però, en la situació actual, continuar amb eixos projectes és una autèntica irresponsabilitat. Necessiten administracions públiques que pensen en la ciutadania i prenguen ja mesures per a pal·liar la crisi climàtica. Els terrenys de la Punta, ara urbanitzats de manera il·legal, han de convertir-se en un espai verd que connecte el llit del Túria amb el parc natural de l’Albufera».
Per l’Horta, en el seu escrit, denuncia que les administracions públiques implicades han invocat de manera reiterada una suposada «força normativa d’allò fàctic», malgrat les reiterades sentències judicials que han declarat il·legals les obres de la ZAL. Recorda el col·lectiu que és un principi general del dret urbanístic que no es poden adquirir facultats en contra de la llei i que les administracions podien haver tramitat la modificació del PGOU per a canviar la classificació urbanística dels terrenys de la Punta (772 000 m2) afectats per la ZAL, una decisió que no han pres en els vint-i-cinc anys que han transcorregut des de la posada en marxa del projecte.
Comentarios
Inicia sesión para dejar un comentario